L'avanç de la intel·ligència artificial generativa està transformant la ciberdelinqüència en una operació molt més automatitzada, escalable i difícil de contenir. Això és el que afirma l'estudi "AI.Attackers", desenvolupat per Howden, una corretatge global especialitzada en assegurances d'alta complexitat, en col·laboració amb l'empresa d'intel·ligència de ciberseguretat Malanta.
Segons l'anàlisi, la popularització de la intel·ligència artificial ha accelerat considerablement la creació d'estructures digitals utilitzades en el frau, el pirateig informàtic i la distribució de programes maliciosos. El volum d'aquest tipus d'entorn en línia va passar de 6.498 el 2022 a aproximadament 110.000 el 2024.
L'enquesta també indica que la taxa de creixement d'aquestes estructures criminals es va intensificar després de la popularització de les eines d'intel·ligència artificial generativa. Entre el 2015 i el 2022, l'expansió anual d'aquest tipus d'entorn digital va ser al voltant del 32%. Entre el 2023 i el 2024, va augmentar fins a un rang d'entre el 285% i el 340% anual.
Aquestes estructures inclouen entorns en línia utilitzats per emmagatzemar codi maliciós, registrar dominis falsos, distribuir programes fraudulents i organitzar operacions de phishing i robatori de dades.
L'estudi reuneix anàlisis d'operacions internacionals relacionades amb l'espionatge digital, el frau i els atacs contra organitzacions dels sectors financer, tecnològic, químic i governamental.
«Estem veient com la ciberdelinqüència està experimentant un procés d'industrialització. La intel·ligència artificial permet automatitzar passos que abans requerien equips altament qualificats, accelerant els atacs i ampliant la capacitat operativa dels grups criminals», destaca Marta Schuh, directora d'assegurances cibernètiques i tecnològiques de Howden Brasil.
Les empreses perden temps de reacció
L'informe destaca un cas analitzat per Anthropic el 2025 relacionat amb una campanya de ciberespionatge atribuïda a un actor estatal xinès. Segons l'estudi, entre el 80% i el 90% de les tasques de l'atac van ser executades de manera autònoma per agents d'intel·ligència artificial, amb una mínima intervenció humana.
L'operació automatitzava activitats com ara l'avaluació de vulnerabilitats, el desenvolupament d'eines d'intrusió, el robatori de credencials, el moviment dins de sistemes compromesos i l'extracció de dades.
«L'atac impulsat per IA ja no és un escenari teòric. Avui dia, ja hi ha operacions reals en què agents autònoms executen pràcticament tot el cicle d'atac, cosa que redueix dràsticament el temps disponible perquè les empreses reaccionin», afirma la Marta.
L'estudi també assenyala que l'interval mitjà entre el registre d'infraestructures malicioses i el seu ús efectiu en atacs arriba als 72 dies. A més, aproximadament el 82% dels dominis analitzats en les operacions monitoritzades encara no havien estat detectats pels proveïdors de seguretat en el moment de l'anàlisi. A la pràctica, això significa que gran part de la infraestructura utilitzada pels delinqüents roman invisible durant setmanes abans del llançament efectiu de les campanyes.
L'estudi també estima que els grups criminals poden mantenir més de deu operacions digitals simultànies per menys de 100.000 dòlars, cosa que amplia l'escala i la repetibilitat dels atacs.
Les dades de Malanta també mostren que cada operació criminal digital utilitza, de mitjana, desenes de dominis, subdominis, certificats digitals i comptes falsos de xarxes socials per estructurar estafes, atacs de phishing i la distribució de programari maliciós.
«Aquest nou escenari redueix l'eficàcia dels models tradicionals de ciberseguretat, que normalment només actuen després d'identificar signes clars d'intrusió. Amb la intel·ligència artificial, els cicles d'atac són cada cop més ràpids, i és probable que la prevenció abans de l'atac guanyi protagonisme en els propers anys», afirma la Marta.
